El nostre tresor

Estimats i estimades, aquí teniu el nostre tresor!!! I no hi ha tresor més gran que vosaltres.

Què vos puc dir que no hagi dit? Sou la peça clau a una escola. Cada cert temps et passen diferents alumnes que, com bonament pots, ajudes a guiar-los en aquesta aventura d'aprenentatges, però cap grup et deixa la mateixa empremta. Vosaltres en aquests tres anys heu deixat una marca imborrable al meu cor.

Mir aquesta foto, a cada un de vosaltres i en surt una rialla perquè cada un sou especial, cada un aporta en aquest grup un ingredient exquisit per fer en conjunt un resultat espectacular.

Ara agafau un altre rumb. Els nostres camins se separen, quedaran al port moltíssimes coses viscudes i compartides: excursions, acampades, rialles, llàgrimes i moltíssimes converses. Però no oblideu, que aquesta capitana que ha dirigit aquesta nau durant aquest temps, vos espera i esperarà amb els braços oberts pel que necessiteu, ja sigui per fer una rialla, per una abraçada o per alguns consells.

Sou els meus nins i nines, i això ja no ho pot canviar ningú.

Vos deman, que en aquesta aventura que començareu, aprengueu a estimar-vos un poc més entre vosaltres. Si vos veiéssiu amb els meus ulls vos estimaríeu a rabiar, ja que cada un té molts de potencials que ni sabeu que els teniu. Descobriu-los entre tots i gaudiu d'ells. Junts sempre sereu més forts.

Ara, després d'aquest temps separats que ens ha impedit acomiadar-nos com tocava i com us mereixíeu, toca disfrutar. Passau un estiu increïble, divertiu-vos al màxim i en tornar ens veurem (bastant menys) però sempre em preocuparé de demanar als vostres nous professors quins camins heu pres.

Un beso molt fort i moltes abraçades d'aquelles que lleven s'alè.

Sempre vostra una extutora però per sempre una amiga.

PD: No volia acabar sense el meu darrer consell. Ara que esteu a una edat difícil i passant per una adolescència, no oblideu que teniu al vostre costat, els vostres pares que són persones meravelloses que no és que sigueu els seus tresors sinó que sou la seva vida, que sempre vos guiaran. Tractau de no fer-los la seva feina massa complicada i, sobretot, estimau-los i demostrau-los que per vosaltres ells són el vostre tresor.